Accessibilitat a la Xarxa de Parcs Naturals

Accessibilitat a la Xarxa de Parcs Naturals

La diputació de Barcelona ha creat una pàgina web on indica els diferents materials accessible de préstec que troben en els diferents parcs naturals de la Diputació de Barcelona.

Aquest mateial es troben en estat de préstec, on a partir d'una sol·licitud es pot prestar aquest material, de manera gratuïta. Aquest servei el trobem a la comarca de Girona, però considero que és un servei que m'agradaria informar.

Sabeu què significa material accessible de préstec? és un servei que es troben a diferents oficines de parcs naturals i allà és on es pot sol·licitar aquest material (de manera anticipada si és possible) a partir d'una fitxa de préstec que es troba a la pàgina web.

El material en préstec són bicicletes handbikes, terceres rodes per a cadires de rodes, dossier en braille de itineraris adaptats i una col·lecció de fitxes de flora i fauna dels parcs.

1. Bicicletes de mà handbikes
 

 
Llocs on es poden trobar les bicicletes handbikes:


Es tracta d'una bicicleta adaptada, model Handy, apta per a persones amb alguna discapacitat en el seu tren inferior, adequades per pistes de muntanya sense desnivells importants. Es disposa d'un total de 5 unitats repartides en:
Les handbikes estan a disposició dels visitants que les poden utilitzar durant l'obertura de l'equipament, prèvia sol · licitud i formalització d'una fitxa de préstec que es troba en els centres d'informació. Cada bicicleta té un casc protector i guants.

Terceres rodes


Es tracta de rodes frontals adaptables a cadires de rodes convencionals, de la marca Vam rodar model Llom 360, amb ancoratge d'elevació automàtica i gir de 360 graus. Aquestes "terceres rodes" es poden ajustar ala majoria de les cadires de rodes (llevant els seus reposapeus), amb l'objecte que l'usuari no hagi de canviar de cadira, adaptant la pròpia a un ús més adequat per pistes de muntanya, sempre que els desnivells siguin moderats. També es disposa de reposapeus adaptats a aquesta tercera roda.

Cada tercera roda s'acompanya d'un casc de protecció i guants.

Aquestes terceres rodes es troben a:

Joëlette


La Joëlette és una cadira tot terreny dotada d'una única roda, combinació de carretó i de llitera, que permet la pràctica del senderisme a qualsevol persona amb discapacitat o amb mobilitat reduïda, sigui nen o adult, fins i tot en casos de gran dependència, sempre amb l'ajuda de dos o tres acompanyants experts.
De moment, es pot trobar en fase de proves al següent equipament:

Bicicleta tàndem


Es tracta d'una bicicleta de dos ocupants, que es lliura en servei de préstec a un equipament dotat d'una ruta accessible amb condicions adients per l'ús d'aquest aparell. S'acompanya de casc de protecció i guants.
De moment, es pot trobar en fase de proves al següent equipament:

Dosiers adaptats de rutes de flora i fauna


Es tracta d'una versió integrada en tinta, relleu i braille d'alguns dels itineraris adaptats. El conformen un dossier enquadernat en espiral (d'una 8 a 10 fulls) imprès en color sobre làmines de vinil de gran durabilitat, amb macrocaràcters i braille perforat sobreimprès. S'inclouen dibuixos tàctils i en color d'alguns elements de la flora i la fauna destacats de l'itinerari. El format és de 21 x 30 cm. De cada itinerari hi ha cinc exemplars, que es poden trobar en els principals centres d'informació dels parcs.
Es poden demanar en préstec d'un dia als centres d'informació d'on arrenquen els itineraris, emplenant la fitxa específica.
Dosiers editats:
  • Itinerari botànic de la Pleta. Centre d'Informació La Pleta (Garraf)
  • La font de la Portella. Casa Nova de l'Obac (Sant Llorenç del Munt i l'Obac)
  • L'empedrat de Morou. Centre d'Informació Can Casades (Montseny) 
  • Les alzines de Can Portell. Centre d'Informació d'Hortsavinyà (Montnegre-Corredor)
  • Can Mateu. Escola de Natura de Sau. Can Mateu (Guilleries-Savassona)

Barres direccionals


Es tracta d'una barra de fusta d'uns tres metres de llarg i tres centímetres de diàmetre destinada a persones cegues. S'utilitza de la següent manera: dues persones es col · loquen en els extrems de la barra i la persona invident se situa al mig.
La finalitat de la barra és esdevenir una guia per a aquesta persona que pot seguir perfectament un recorregut o itinerari pel parc.

Existeixen 10 barres direccionals que poden trobar-se als següents equipaments:


Preu de les coses per discapacitats?

Creieu hi ha desigualtats alhora de comprar coses per persones que tenen mobilitat reduïda? Jo l’altre dia em platenjava que nosaltres, les persones considerades “normals” en aquesta societat, el nostre dia a dia no necessitem més que un cotxe, unes cames o una bicicleta per desplaçar-nos; però i ells? Necessiten una cadira de rodes, les quals segons com la vulguis, com més cómode pugui ser per la persona (per exemple eléctrica perquè no tingui que fer força de braços) el preu puja i puja molt.

En aquest bloc he parlat sobre les cadires de rodes Joellete i per quasualitat vaig buscar el preu i us adjunto el que vaig trobar



Les persones amb cadira de rodes per fer senderisme se’ls hi ofereix aquesta oportunitat, però mireu el preu? L’altre opció és llogar, i estic investigant quan val, però em va semblar interessant adjuntar el preu.

Per poder disfrutar de la muntanya, quan tu vulguis sense dependre de lloguer has de tenir molts diners. Imagineu quan deuen costar els capricis adaptats?


Vivim en una societat adaptada a les persones no tenim problemas físics, jo considero que com educadora hem de potenciar un espai per tothom, tots vivim el mateix planeta, tothom té els seus objectius o els seus aficions, i les hem de potenciar. En aquest bloc parlo sobre una d’aquestes aficions, com és el senderime.

Senderisme per a invidents

Senderisme per a invidents

Us heu plantejat mai què és ser cec? Doncs per un moment imagineu-vos aquesta situació. Per a nosaltres, com a educadors, és important tenir empatia i saber-nos posar al seu lloc i alhora trobar maneres per tal de millorar el seu dia a dia.

Si a un discapacitat visual li agrada la muntanya, hi pot anar? Sí. En les enquestes de les quals he parlat anteriorment, trobem que molta gent, sense coneixement previ, creu que les persones invidents poden anar a muntanya més que les que van en cadira de rodes. No és un prejudici? Tots tenen les mateixes possibilitats. 

Un invident, a diferència d'una persona que va amb cadira de rodes, necessita l'ajuda d'un guia i una eina que li permeti orientar-se i situar-se. Aquest guia li ha de descriure el terreny i les vistes que es poden observar. Aquestes imatges abstractes que es fa la mateixa persona, l'ajuden a gaudir de la muntanya i a sentir-se un més dins el senderime. Amb cadira de rodes, en canvi, en alguns casos es pot anar de manera autònoma i si no és així pot observar però no pot caminar. Si es mira d'aquesta manera, en tots dos casos tenen una mancança, però no s'ha de veure com un problema. Per a aquestes mancances hi ha solucions.


Per preparar aquestes rutes s'ha de tenir en compte que poden anar per tot arreu, per tot tipus de terreny. No cal que sigui exclusivament pista forestal.




Senderisme en cadira de rodes

Senderisme en cadira de rodes

Tal i com he dit en altres entrades, el senderisme és un esport el que té com a objectiu gaudir de la natura mentre es fa esport. Però sempre es relaciona amb caminar tot i que no sempre ha de ser d'aquesta manera.

Amb cadira de rodes també es pot fer senderisme.


Com a educadors hem de potenciar l'autonomia i el màxim benestar per totes aquelles persones fent que, per causes físiques provocades per la seva discapacitat, no deixin enrere una gran activitat d'oci com pot ser la muntanya.

A Barcelona aquesta inclusió la tenen força a mà, ja que lloguen cadires com la que es mostra a la imatge i pugen muntanyes. En aquest cas, en aquesta imatge extreta del Google, es mostra com passegen per Montserrat. Hi ha altres reportatges on van a muntanyes de la zona de Barcelona.

Conèixer aquest recurs crec que és molt important. Com a educadors podem adaptar el senderisme per les limitacions que provoquen aquestes cadires. La única cosa que hem de tenir en compte és que han de ser pistes forestals, dit d'una altre manera, han de ser camins de terra o esfaltats amples, per aconseguir una màxima comoditat. 

En en meu Wikiloc he adaptat les rutes que he vist necessàries. El fet de ser una web que es pot anar ampliant amb el pas del temps ajuda si es van trobant noves rutes o noves maneres de fer o adaptar-les.

Adjunto el meu Wikiloc, per si és del vostre interés.

Qualsevol opinió o comentari me'l podeu fer arribar a partir del correu, del Wikiloc o a partir d'aquest blog.


A disfrutar de la muntanya! Si ens agrada, perquè no anar-hi?


Practiquen esport de muntanya els discapacitats?


Practiquen esport de muntanya els discapacitats?

Ahir dia 3 de maig del 2015 vaig fer una enquesta a 34 persones de diferents edats (el més petit de 9 anys i la més gran de 75 anys). L'enquesta constava de 4 preguntes:

- Quants anys tens?
- Penses que es pot pujar a muntanya amb cadira de rodes?
- Coneixes cadires adaptades?
- Penses que pot pujar muntanyes un cec?
- Trobn accessibilitat les persones amb mobilitat reduïda?

Amb aquestes preguntes vaig poder comprovar que hi havia persones de totes les edats que hi participaven. D'aquesta manera també podia veure si era eficaç la meva pàgina web ja que comprovava si la gent ho coneixia, i el meu objectiu és fer-ho conèixer.

Aquests van ser els resultats:

Un 41,2% de les persones entrevistades pensava que sí que pot pujar una muntanya una persona que va amb cadira de rodes, un 44,1% pensava que no i un 14,7% no ho sabia.

Un 61,8% de les persones no coneixia les cadires adaptades i un 38,2% sí que les coneixia.

Un 72,7% pensa que un cec pot pujar muntanyes, un 12,1% no ho sap i un 15,2% creu que no poden.

Un 82,4 % diuen que no troben accessibilitat les persones amb mobilitat reduïda, un 11,8% diuen que sí i un 5,9% no ho saben.


Un cop feta l'enquesta, jo els  hi deia la "resposta" comentant que hi havia cadires adaptades i explicant la manera com els cecs van a la muntanya. 
Moltes d'elles es van quedar sorpreses perquè no n'havien sentit mai a parlar i crec que és molt interessant el que estic intentant aconseguir.

Tipus rutes del meu wikiloc

RUTES WIKILOC

M'agradaria parlar sobre una eina que utilitzo i que va ser el que em va fer decidir per fer aquest blog per anar explicant-ne el funcionament. Són dós eines 2.0 amb les quals treballo paral·lelament, però es complementen. 

Wikiloc és una web en la qual es troben rutes per a diferents modalitats, és a dir, senderisme, escalada i observació d'animals, entre d'altres. Aquestes es poden fer caminant, amb bicicleta, amb cadira de rodes... També hi ha una icona de persones amb deficiència visual i també una de rutes amb cotxe.

font: http://ca.wikiloc.com/rutes


Jo com a excursionista utilitzo aquesta eina per trobar i penjar les rutes en el meu temps lliure, però n'he creat un de nou per tal d'adaptar les rutes que he fet jo a tres nivells:

- Rutes amb cadira de rodes, amb la icona de "senders accessibles".

- Ruta per persones amb deficiència visual, amb la icona d'una persona que no s'hi veu.

- Rutes amb cotxe, perquè no totes les vegades es vol anar a muntanya o a una ermita es vol anar caminant. La icona és un cotxe).

Seguidament trobeu el Wikiloc:



En aquesta entrada no entraré en detall sobre com són les rutes ni en els tipus que hi ha, però m'agradaria remarcar que he buscat rutes en zones de Girona.

Senderisme


Senderisme


En aquest bloc faré referència a unes rutes de senderisme que dividiré segons la seva accessibilitat amb cadira de rodes o altres discapacitats. Per aquesta raó m'agradaria fer aquesta entrada parlant sobre el senderime i alguns conceptes que s'han de tenir en compte.

En primer lloc la definició de senderisme del Viquipèdia diu:

"El senderisme és una activitat física o esport que consisteix a caminar a l'aire lliure generalment seguint camins o senders marcats per tal de gaudir de la natura, els paisatges i els seus elements d'interès històric i cultural. Es considera una de les formes d'excursionisme o muntanyisme, oberta al gran públic perquè no necessita una gran preparació física o tècnica. El traçat dels senders eviten tant com poden el pas de carreteres i camins asfaltats, així com els grans desnivells que suposen l'ascensió a pics i muntanyes."

El senderime s'associa amb caminar, però en aquest cas aquestes rutes es realitzaran en alguns casos amb cadira de rodes. Tal com vaig comentar en l'entrada anterior, es farà a través de pistes forestals (camins de terra amples) quan siguin adaptades per a discapacitats de mobilitat.

D'altra banda, cal dir que aquests camins i rutes ja existeixen. Qualsevol pot seguir la ruta del Wikiloc però moltes vegades aquestes rutes ja estan marcades amb marques de diferents colors o fins i tot per pilons de pedres (fites) que indiquen el camí a seguir.

Una altra vegada a partir d'informació extreta del Wikiloc i contrastada amb la informació que n'he obtingut de l'experiència trobem:

"A Catalunya existeixen diverses tipologies de senders senyalitzats.
Per una banda, els homologats per la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada, que estan classificats en tres categories:
  • Senders de gran recorregut (GR), de més de 50 km., marcats amb franges blanques i vermelles.
  • Senders de Petit Recorregut (PR), d'entre 10 i 50 km., marcats amb franges blanques i grogues.
  • Senders Locals (SL), de menys de 10 km., marcats amb franges blanques i verdes.
En els tres casos, les franges en paral·lel indiquen continuïtat del sender i les franges creuades en "X" indiquen direcció equivocada. La descripció dels itineraris i les seves característiques es recull en les anomenades topoguies.
Per l'altra, els no homologats, dels quals n'existeixen diverses tipologies:
  • Vies verdes, per fer a peu o en bicicleta, marcades amb senyalització verda de l'Agència Catalana de Turisme.
  • Itineraris senyalitzats pels parcs naturals, generalment per recórrer a peu, marcats amb senyalització del Departament de Medi. Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
  • Itineraris senyalitzats per l'Agència Catalana de Turisme, marcades amb senyalització verda de l'Agència Catalana de Turisme.
  • Xarxes comarcals de senders, amb senyalització pròpia."

FONT EXTRETA; http://ca.wikipedia.org/wiki/Senderisme